Quina problemàtica hi ha en el municipi d’Aín i en altres dotze de la Serra d’Espadà?

Què ocorreria en cas d’incendi en estos municipis?

Amb l’objectiu de respondre a estes preguntes, fer una anàlisi de l’estat de la zona i realitzar una sèrie de propostes en l’àmbit de la planificació territorial, es va presentar el TFG de Geografia i Medi Ambient de la Universitat de València el 01/03/2017.

Històricament, l’agricultura de muntanya hi ha disposat els cultius en bancals com una forma d’adaptar l’entorn natural, amb característiques específiques, a l’aprofitament agrícola tradicional.

Abel Rosillo 1

Com assenyala el Director del Parc Natural de la Serra d’Espadà, José Vicente Escobar Estellés, des del segon quart del segle XX, s’està produint un abandó de les terres de cultiu a causa del moviment de mà d’obra a altres sectors. Este abandó d’espais agrícoles es pot veure en el mapa adjunt sobre evolució de terres de cultiu des de 1956 fins a 2015 en el terme municipal d’Aín, municipi cas d’estudi.

Este abandó de terrenys agrícoles ha propiciat la revegetació espontània d’estos espais amb el conseqüent creixement del risc d’incendis forestals a causa de l’augment del combustible forestal disponible. En el cas dels municipis de la Serra d’Espadà la massa forestal es troba molt pròxima als centres urbans el que suposa un perill per a les vides humanes en cas d’incendi forestal, pel fet que dificultaria l’evacuació i extinció de l’incendi.

S’ha comprovat en incendis recents a la Comunitat Valenciana, que les àrees agrícoles aterrazadas, correctament gestionades i mantingudes, han servit com a tallafocs verds productius, frenant la velocitat, intensitat i propagació del foc. Açò és degut al fet que estes àrees de paisatge natural-antròpic estan lliures d’estrat arbustiu i herbaci i mantenen una distància entre individus.

Abel Rosillo 2

Terrasses agrícoles que van resistir a l’incendi de Dosaigües en 2012. Font: J. García-Pausas (CIDE-CSIC)

Atés que el Director del Parc Natural de la Serra d’Espadà assegura que el període de retorn quant a incendis forestals en la zona és de catorze anys, seria recomanable promoure la conservació de les terrasses agrícoles com una mesura integrada enfront d’incendis forestals, donada la importància del Parc qualificat com a Lloc d’Interés Comunitari per la Unió Europea i com a patrimoni paisatgístic, cultural i ambiental. Així, doncs, les mesures a prendre serien:

– Cartografiar les zones aterrazadas de la Comunitat Valenciana.

– Classificar-les segons la seua importància i rellevància quant a la protecció enfront d’incendis forestals.

– Conscienciar els principals actors quant a la importància d’estos espai i donada la seua elevada importància paisatgística, ambiental i cultural.

– Finançar la gestió i manteniment de les àrees agrícoles aterrazadas per mitjà de les ajudes oferides per la Política Agrària Comuna de la Unió Europea.

Una iniciativa de gran interés, mentres compartix alguns dels arguments presentats, amb un enfocament de custòdia del territori, ho representa la iniciativa ‘Adotta un Terrazzamento’. S’ha duta a terme en la Vall del riu Brenta a Itàlia. Un projecte promogut per l’Ajuntament de Valstagna (Vicenza, Itàlia) i el Departament de Geografia de la Universitat de Padova. El Comité cridat “Adopta una terrassa en la Vall del Riu Brenta” hi ha entre els propietaris de les terres aterrazadas, que en l’actualitat es troben en l’estranger o són incapaços de gestionar les terrasses, i els amants de la muntanya que estan interessats a recolzar activament la seua conservació (www.adottaunterrazzamento.org) .

Abel Rosillo Bayarri. Geògraf.