Espai on poder compartir iniciatives i experiències innovadores sobre la forma d’entendre, viure i actuar sobre cada territori.
Plataforma Solar de Almería (PSA) La Plataforma Solar d’Almeria (PSA) , pertanyent al Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), ee el major centre d’investigació, desenrotllament i assajos d’Europa dedica a les tecnologies solars de concentració. La PSA desenrotlla les seues activitats integrades com una Divisió d’I+D dins de l’estructura del Departament d’Energia del CIEMAT. Situada al suereste d’Espanya, en el desert de Tavernes(37º05’27.8” nord y 2º21’19” oest), representa la localització idònia per a l’aprofitament d’una radiació solar anual de més de 1900 kWh/m2·any, i una temperatura mesura anual de 17ºC. Gràcies al personal altament qualificat, representa una infraestructura única per a I+D, avaluació, demostració, formació i transferència de la tecnologia relacionada amb aplicacions d’energia solar. Els següents objectius motiven les seues activitats d’investigació: Troba tota la información en el seu espai web a través del següent enllaç
American Solar Energy Society La Societat Americana d’Energia Solar (ASES, per les seues sigles en anglés) es va fundar en 1954 quan Bell Labs va descobrir l’efecte fotovoltaic del silici. Este material fotovoltaic altament eficient va llançar la indústria solar i un període d’oportunitats i innovació sense fi Se trata de una organización sin fines de lucro que promueve la vida sostenible y el 100% de energía renovable. Comparten información, eventos y recursos para cultivar la comunidad y potenciar el progreso en los Estados Unidos y más allá. Como la sección de EE. UU. de la Sociedad Internacional de Energía Solar (ISES), trabajamos con personas y grupos de todo el mundo para acelerar la transición a una sociedad de energía renovable y vida sostenible. Encuentra toda la información en su espacio web a través del siguiente enlace
Smart Growth -online- La Red de Crecimiento Inteligente es una asociación de organizaciones gubernamentales, empresas y cívicas que apoyan el crecimiento inteligente. EPA es uno de los socios fundadores de la red. Desde su creación a fines de 1996, la red se ha convertido en un centro de intercambio de información sobre estrategias de crecimiento inteligente. El sitio web de Smart Growth Network, Smart Growth Online, presenta una amplia gama de noticias, eventos, información, investigaciones, presentaciones y publicaciones relacionadas con el crecimiento inteligente. Com resultat i basant-se en l’experiència de les comunitats que han utilitzat enfocaments de creixement intel·ligent per a crear i mantindre excel·lents veïnats, la Xarxa de Creixement Intel·ligent ha desenrotllat un conjunt de 10 principis bàsics per a guiar les estratègies de creixement intel·ligent: Troba tota la informació en el seu espai web mitjançant el següent enllaç
Local Government Commision: Leaders for livable Communities Local Government Commision (LGC) representa un magnífic exemple de la necessitat de cooperació entre actors territorials. LGC treballa per a construir comunitats habitables i lideratge local connectant líders a través de programes innovadors i oportunitats de xarxa, promovent polítiques a través de la participació a nivell local i estatal, i implementant solucions com a proveïdor d’assistència tècnica i assessor de les jurisdiccions locals. Amb arrels a Califòrnia LGC oferix inspiració, informació i associació a escales locals i regionals per a la construcció de comunitats pròsperes que integren el compromís cívic amb les prioritats ambientals, socials i econòmiques. Troba tota la informació en el seu espai web mitjançant el següent enllaç
Fondation pour la Nature et l'Homme Creada l’any 90 per Nicolas Hulot (Ministre de Transició Ecològica i Solidària de França entre el 17 de maig de 2017 i el 4 de setembre de 2018) , la fundació té com a missió proposar i accelerar canvis en el comportament individual i col·lectiu, i recolzar iniciatives ambientals a França i internacionalment per a iniciar la transició ecològica de les nostres societats. La finalitat, un món just i solidari que respecte la Naturalesa i el benestar de l’Home. Per a això resulta necessari canviar compartamientos tant individuals com col·lectius: En paraules del mateix Nicolas Hulot: “Les qüestions ecològiques, econòmiques i socials estan estretament vinculades i han d’abordar-se de manera integral. El nostre model de desenrotllament ha d’evolucionar perquè la humanitat continue beneficiant-se de l’entorn de què depén. Preservar i compartir són les paraules clau d’una visió renovada de prosperitat i una redefinició del progrés que posen com a criteri primordial el benestar i la satisfacció de tots els hòmens i el respecte per la vida en totes les seues formes Devem, a partir d’ara, comprometre’ns amb la transició ecològica per a avançar cap a nous models de societat els objectius de la qual siguen preservar els béns comuns (clima, biodiversitat, funcionament dels ecosistemes, aigua dolça …) i compartir equitativament els recursos naturals. per a assegurar que se satisfan les necessitats bàsiques de tots. Estes societats han de basar-se en un nou marc democràtic i econòmic que integre els problemes a llarg termini i servisca els sers humans i la biodiversitat. Es tracta d’aspirar a societats més humanes i més sostenibles.” Per a més informació, visiten el seu espai web http://www.fondation-nature-homme.org/
António Covas: ¿Un nou Moment Polanyi? Les grans transformacions, convergència y divergència António Covas (Universidade do Algarve) ha publicat un Article, originalment en portugués en Observador (8/4/2018) al qual es pot accedir-se mitjançant el següent enllaç. A partir del mateix, i amb permis del autor, l’equip de la CCTV ha preparat una adaptació i traducció disponible per a la seua consulta i descàrrega a continuació, presentant prèviament una breu presentació del tema que tracta António Covas: “Serà que la por i la inseguretat transformaran la esfera pública en un espai de innumerables riscs y perills que amenacen nostra reputació, una espècie de gran germandat entre el ‘Big Data’ y el ‘Big Brother’? Les pròximes dècades ens reserven grans incògnites y grans transformacions: Seran aquestes transformacions convergents o divergents? ¿Podem esperar una gran transformació, un nou moment Polanyi?” ¿Un nou Moment Polanyi? Les grans transformacions, convergència i divergència. António Covas Investigador do Centro de Investigação sobre o Espaço e as Organizações (CIEO) – Universidade do Algarve.
El litoral y la seua ordenació. Le sentir du litorral i el PATIVEL El litoral està marcat per la complexitat d’un espai de notòria complexitat, format per ecosistemes de gran valor ecològic i que està sotmés a constants pressions antròpiques fruit de l’ocupació urbanística o el turisme que fan d’estos territoris zones altament fràgils que reclamen urgents d’una manera innovadora i eficient. En este context, sorgixen diferents iniciatives que busquen la conservació dels espais litorals de manera compatible amb el desenrotllament dels nuclis de població costaners. Així sorgix Li sentier du littoral: un parcours vaig privilegiar pour découvrir li bord de mer et ses enjeux (El camí del litoral: una ruta única per a descrubrir el mar i els seus desafiaments). Un espai destinat a l’ús de vianants que permet recórrer l’espai costaner independentment de la seua naturalesa jurídica, i que servix com a ferramenta legal que assegure per a la continuïtat del camí inclús en les zones de propietat privada inclús en els casos d’oposició dels propietaris a fi d’aconseguir el principi d’accés libgre i obert del públic a les vores del mar, promogut per l’Observatori Nacional del Mar i el Litoral per a la costa francesa. Sorgix en el cas de la Comunitat Valenciana el PATIVEL (Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda del Litoral) , un instrument d’ordenació del territori supramunicipal, amb l’objectiu d’anar més enllà en la gestió d’un espai en què únicament s’ha protegit una sèrie d’enclavaments d’alt valor ecològic però que no dóna cobertura a tot un espai unit per una dinàmica única i vulnerable que en la seua gestió ha d’incorporar tots els espais que ho conformen amb un enfocament que contemple la seua connectivitat a més amb els espais limítrofs. Ambdós iniciatives són fruit de la crecient preocupació per la getión d’una manera integrada i sostenible que sorgix a nivell europeu, conseqüència d’una societat que ha passat de percebre el litoral com un espai d’oportunitats econòmiques infinites per a conscienciar-se de la seua fragilitat que han derivat en normatives i instruments de gestió que han anat evolucionant hjacia enfocaments estratègics basats en la integració del litoral i el seu entorn de manera efectiva amb enfocaments holístics d’uns espais en què el seu component ambiental és vident en els ecosistemes de gran riquesa natural, però al seu torn hi ha nuclis poblacions fruit de la tradicional ubicació de les zones costaneres per part del ser humà i com a espais capaços de generar una gran riquesa econòmica. Així, la necessitat d’aprovchar les oportunitats de manera sostenible en estos espais és essencial per al desenrotllament del territori de manera adequada. Una idea molt interessant present en estos casos és la d’Infraestructura Verda, entesa com la xarxa interconnectada de les àrees naturals i els seus components (cursos d’aigua, aiguamolls, parcs, granges de treball, deriestos, espais oberts etc.) en les que es recolzen les espacioes autòctones i que asseguren el manteniment dels processos ecològics propis de cada regió, permetent així la millora de l’eixiu i qualitat de vida de la societat. En l’actualitat s’associa a dos objectius principals; la conservació i connexió d’espais verds urbans, i la connexió i conservació d’espais verds naturals. El cas del camí litoral francés, representa un exemple de via verda, entesa com el corredor de comunicació destinat tant a fins recreatius en el seu rol d’itinerari per al gaudi i oci no motoritzat, com per als desplaçaments quotidians de tipus obligat com ara desplaçaments laborals, educacionals etc. la principal senyal d’identitat del qual és la integració de la via amb el paisatge local i els seus senyals d’identitat. Per a més informació, visitar l’Observatorio Nacional del Mar i el Litoral i el PATIVEL
Economia del Bé Comú L’Economia del Bé Comú és un model econòmic proposat per Christian Felber amb la finalitat d’anar més enllà de la dicotomia entre la filofilosofia capitalista i la comunista per a donar pas a un model productiu que aconseguisca maximitzar el benestar de la societat per damunt d’interés particulars. Esta idea arreplegada en el llibre homònim a partir del qual, naix un moviment ciutadà l’objectiu del qual és la promoció dels principis de l’Economia del Bé Comú en tots els àmbits per a la construcció d’una societat millor, més igualitària, solidària i justa. Per a més informació, accés a materials informació d’activitats, visitar la Web de l’Associació Valenciana del Bé Comú
Opcions per a una economia sostenible en la utilitzación de recursos Ens acostem al punt en què la relació entre economia i medi ambient canviarà radicalment. A la preocupació de la societat per la conservació del territori i els seus valors ecològics no li acampaña una conscienciació sobre les conseqüències del model econòmic actual. Així, l’aproximació al Peak Stuff reprsenta el punt d’inflexió per a la consecució d’un model econòmic que s’allunye de la producció material constant i el seu gran consum associat per a donar pas a nous models de conomía que permeta el desenrotllament de les regions sense el deteriorio mediambiental associat. Per a major informació, es presenta en el següent enllaç l’article escrit per Marta Montojo en el que s’aborden estes qüestions.
Sobre economia circular L’economia circular ha sigut objecte de debat en Conama 2016. Molts experts van participar en el Congrés Nacional del Medi Ambient trobant en el següent vídeo una explicació de la seua visió en esta qüestió estratègica per a la sostenibilitat. Per a més informació, visiten la seua Web
Espais Crítics Espai destinat al pensament espacial crític, a partir del que realitzar la rcerca i ls activitats generades amb la perspectiva transdisciplinar, ja que més enllá de la disciplina geogràfica, es consideren aspcte de antropologia, sociologia, planejament territorial, història, arquitectura, estudis culturals… i per tant, n el seu plantejamente el grupo està obert a la col·laboració ambinvestigdaros de diverses disciplines per a un anàlisis i incorporació al debat d’idees i coneptes produits per diverses disciplines socials A la seua Web es troba informació completa del grup, activitats i publicacions
Territori i societat valencians; noves relacions par a un nou desenvolupament Aquestes idees i altres reflexions queden recollides a la entrevista a realitzada per el programa de 7días de TVSafor al coordinador del curs, el Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Joaquín Farinós Dasí.
Curs d'Introducció a l'Ordenació Territorial A continuació incloem dos vídeos relatius a dos lliçons del curs impartit pel Dr. Domingo Gómez Orea. Primera classe del curs gratuït d’Introducción a l’Ordenació Territorial Segunda classe del curs gratuït d’Introducción a l’Ordenació Territorial Domingo Gómez Orea, reputat Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid en matèria Ordenació Territorial, Medi Ambient i Planificació del Desenrotllament Sostenible, destacant entre el seu ampli currículum: – PhD per la Universitat Politècnica de Madrid – 35 anys d’experiència professional i acadèmica repartits entre l’empresa privada, l’Administració Pública, l’exercici lliure de la professió i la Universitat, a Europa, África i Amèrica – Autor únic de 16 llibres, autor principal de 12 llibres, coautor de 3 llibres, autor de 45 capítols de llibres, de 12 estudis o plans publicats en forma de llibre, de 52 articles tècnics o científics i de 68 ponències a congrsos publicades. Destaquen els següents llibres per ser considerats clàssics en la matèria: Els vídeos formen part d’un curs introductori a l’Ordenació del Territori en què donar respusta a qüestions com perquè servix l’Ordenació Territorial i com es du a terme, aclarint el concepte i que paper juga en el desenrotllament econòmic i ambiental. Així, després de la definició de la disciplina es defén la necessitat d’un model territorial entés com la projecció en l’espai de l’estil de desenrotllament holístic (ambiental, conómico i social) . A més, es reflexiona sobre l’anàlisi territorial dut a terme per la disciplina, com a forma d’entendre els processos de qualsevol tipus que tenen lloc i el seu diagnòstic, aprofitant per a la seua valoració com a problemes i oportunitats que permeten la definició d’objectius i el mètode per a aconseguir-los, gràcies a l’adequada conducció del sistema sociofísic manifestat a nivell territorial. Qüestions com el model territorial per a la planificació conjunta d’economia, medi ambient i societat, com a manera d’aconseguir una adequada qualitat de vida així com la l’oportunitat de gestionar els conflictes ambientals indissociables a la societat actual. El curs incorpora la conceptualització de l’Ordenació del Territori, els instruments legals que la fan operativa, la metodologia i les tècniques per a donar resposta solvent a este interessant camp de coneixement.
